Són originàries de Mèxic i Guatemala i s'obtenen de l'interior de les flors de la planta de chía o sàlvia hispànica . La seva mida és diminut i les tonalitats de les llavors van del blanc al negre passant pel marró.
Els habitants de Mèxic i Guatemala ja consumien i cultivaven aquestes llavors abans de la conquesta d'Amèrica. I el seu ús era tan comú que s'utilitzaven com a moneda.
Amb la colonització d'aquest continent el cultiu va desaparèixer. I no va ser fins a la dècada de 1990 que es va recuperar, amb molt d'èxit, a diferents països d'Amèrica Llatina.
Les llavors de chía són considerades un superaliment perquè són una gran font d'omega 3 d'origen vegetal, fibra soluble, proteïnes, antioxidants, calci i vitamines.
La fibra soluble o mucílag que trobem a la chía és especialment beneficiosa per a les persones diabètiques ja que aquesta s'infla en entrar en contacte amb els sucs gàstrics i fa que l'aliment s'absorbeixi lentament, evitant les pujades sobtades de sucre a la sang.
De la mateixa manera, l'alt contingut de fibra ajuda a millorar el trànsit intestinal ia sentir-nos plens durant més temps.
Les llavors de chía són un aliment amb un percentatge alt en proteïnes d'origen vegetal i no contenen gluten.
També són font d'àcids grassos omega-3, ideals per rebaixar els nivells de colesterol i millorar la salut cardiovascular. A més de contenir vitamines del grup B, C i A i minerals com el calci, el potassi o el fòsfor.
El sabor de les llavors de chía és molt suau i la seva textura és molt cruixent.
Es poden consumir crues en amanides, sucs, llets vegetals, postres, iogurt, etc. O com a complement en pans, galetes, hamburgueses vegetals o salses.
Gràcies al mucílag que contenen, aquestes llavors poden absorbir fins a 10 vegades el pes en aigua i formar una gelatina espessa. Per això són ideals per elaborar cremes a partir de sucs o llets vegetals.
Potser t'interessi: Recepta fàcil de pudding de chía amb llet de coco i xocolata
