Avui dia el curri s'ha convertit en un condiment habitual a totes les cuines , però seguim sense saber què és del cert o d'on prové.
Origen del curri
El curri neix al sud de l'Índia com una barreja de diverses espècies. L'ètnia tàmil tenia una cuina tradicional molt especiada que comptava amb un sabor molt característic. Entre les espècies que feien servir hi havia la que obtenien de l'arbre del curri. Els anglesos que van tastar aquests plats van decidir comercialitzar aquell sabor tan peculiar, però les fulles de l'arbre del curri perdien massa ràpid l'aroma i el sabor. Finalment van decidir vendre la barreja de totes aquelles espècies, encara que la barreja que ells van obtenir s'assemblava poc a l'original ia l'Índia les diferents combinacions reben noms diversos, i la van anomenar curri. Mitjançant la Companyia de les Índies aquesta combinació d'espècies, que originalment era una pasta i no una pols, es va expandir ràpidament a diferents països com el Japó o Sud-àfrica.
De què està compost el curri?
La composició exacta del curri depèn del país on ha estat elaborat , ja que avui dia s'ha convertit en un element tradicional de moltes de les cuines asiàtiques. El curri en pols pot contenir espècies com la canyella, la cúrcuma, el gingebre, la nou moscada, el pebre, el cardamom o el comí. El curri en pasta, que en alguns països orientals segueix sent el format més utilitzat, pot portar a més d'aquestes espècies bàsiques altres herbes aromàtiques com l'alfàbrega, alguns cítrics, la llet de coco o la salsa de peix. Hi ha infinitat de variants del curri i cadascuna varia en els seus ingredients, per norma general es distingeix entre el curri groc, el verd i el vermell, sent el primer d'ells el més conegut i comercialitzat. Se li atribueixen diverses propietats com actuar com a antiinflamatori, prevenir l'obesitat o ser un afrodisíac natural. Els beneficis específics de cada curri dependran sempre de la seva composició.
