Els pèsols negres de Berguedà és un plat típic d´aquesta comarca Catalana coneguda com la porta als Pirineus, específicament a la província de Barcelona. A l'edat mitjana, la gastronomia d'aquesta comarca era principalment a base del blat, l'ordi i els llegums, encara que també estava influenciada pel consum de carns.
La proposta dels pèsols negres de Berguedà ha tingut una important evolució des de la seva producció fins a les diverses propostes gastronòmiques que es fan amb aquest pèsol?
Evolució gastronòmica dels Pèsols negres de Berguedà
Aquest pèsol és molt escàs, és gairebé exclusiu d'aquesta regió on és molt apreciat pels seus habitants. El seu cultiu s'estén en gairebé 7 hectàrees de superfície, calculant-se que la seva producció arriba a 5 tones a l'any, la qual cosa és poc, permetent abastir només el consumidor local.
El pèsol en èpoques de collita es presenta de manera de petites pilotes de color verd grisenc però un cop cuit, canvia de color a marró fosc que arriba a confondre's amb el negre, d'aquí en prové el nom. El seu sabor és agradable al paladar, la seva textura suau i la seva profunda olor aromàtica el fan especial davant dels seus comensals.
Els pèsols al principi, es presentaven gairebé sempre d'una manera tradicional on s'incloïa a la sopa carn saltada de porc. Tot i això, la seva evolució està marcada per la incorporació de variats ingredients autòctons o simplement s'han fusionat amb ingredients d'altres regions innovant cada dia amb aquest plat.
Una proposta pròpia de la gastronomia de la regió és el fal·lefel de pèsols negres . De la mateixa manera, la regió ens sorprèn amb platets dolços com la teula dolça de pèsols negres , una exquisida proposta 100% local. Aquestes propostes gastronòmiques han donat peu perquè diferents personalitats de la comarca considerin que la millor manera de donar a conèixer aquest pèsol és promoure'n el consum a través de la gastronomia.
A la població de Berguedà volen elevar el plat de pèsols com un atractiu gastronòmic per atraure el turisme per considerar que aquest llegum és molt poc conegut fora del territori. En realitat, aquest pèsol no és cultivat en una altra regió d'Espanya així que realment és una oportunitat gastronòmica i cultural per a la regió.
