Les espècies i condiments picants són utilitzades a diferents parts del món per potenciar el sabor dels plats, fins al punt que la gastronomia a molts països, com Mèxic, és característica pel seu sabor picant. Les espècies i condiments són insubstituïbles en receptes tradicionals i la seva absència al plat fa que canviï totalment el seu sabor. Avui en aquest post parlarem sobre
l'origen de les espècies picants més importants que no han de faltar a casa, així com també de les propietats i com consumir-les.
La mostassa
L'origen de la mostassa es troba vinculat amb els romans, que van ser els primers a barrejar el suc de raïm sense fermentar amb llavors de mostassa, el producte d'aquesta barreja és el que avui coneixem com a mostassa.
La mostassa és una espècie natural i saludable baixa en calories i sense greixos. Les llavors són d'alt valor proteic i aporta beneficis a l'aparell digestiu, a més, és un vasodilatador natural i és ideal per consumir-se en èpoques d'hivern. La mostassa s'usa com a acompanyament de carns de cacera i també com a amaniment per a les amanides. A Anglaterra, Alemanya i Estats Units s'usa la mostassa amb força freqüència.
Gingebre
El gingebre és originari del sud-est asiàtic específicament de l'Índia i la Xina. És una tija subterrània apreciada per la seva aroma i el seu particular sabor, en la gastronomia xinesa i japonesa no pot faltar per potenciar el sabor dels menjars. S'empra per opacar olors fortes presents als mariscs ia la carn de xai. El gingebre es cultiva a tot arreu del món, principalment en països de clima tropical, a Amèrica s'usa en petites quantitats sobretot per a la preparació de dolços.
Amb relació a les propietats del gingebre podem destacar, que conté aminoàcids, fibres, minerals com alumini, bor, fòsfor, silici i flavonoides. Els beneficis són nombrosos, per exemple, és un reconstituent de l'aparell digestiu. Gràcies al seu poder antibacterià, és ideal per usar-se quan es tenen úlceres digestives i gastritis, a més, regula la flora intestinal conservant el seu equilibri. És un remei natural molt efectiu.
Pebre
El pebre és una espècia originària de les Costes Malabar que es fa servir sense importar la seva presentació bé sigui en grans o mòlta. D'acord amb els temps de maduració hi ha diversos tipus de pebre com el negre, el verd i el blanc. A la gastronomia està present en l'elaboració de variats plats salats sent freqüent en amanides, guisats i salses per a pastes.
El pebre té presència de minerals com ferro, potassi, calci i magnesi. Les vitamines del complex B són presents íntegrament, i la vitamina A i C també són part del seu repertori nutritiu. També té olis essencials com la piperina, que és la principal responsable del seu sabor característic.
Wasabi
El wasabi és un condiment d'origen asiàtic , que prové del rave japonès de color verd, el nom científic del qual és Wasabia japonica, una arrel que es ratlla i es barreja amb aigua produint-se una pasta del mateix color. El seu sabor és extremadament picant la picor d'aquesta arrel es deu a la presència d'un compost fitoquímic present de manera natural anomenat isotiocianats. A més,
no produeix irritació estomacal com altres picants , com ara el Xile. Això és perquè la seva acció és considerada com una potent picor, explosiva a la nostra boca, que produeix llagrimeig i secreció nasal immediatament, però el seu efecte és ràpid com si s'evaporés.
Caiena en branca d'ull d'ocell
La caiena en branca d'ull d'ocell és d'origen centreamericà, de vegades s'ha arribat a comparar amb la varietat de pebrots o ají, de característiques picants sorprenents. A la gastronomia s'empra en menjars típics de regions centreamericanes com ara salsa d'enxilades o tacs.
Una mínima quantitat és suficient per assolir un sabor explosiu al nostre paladar . Aquesta espècie també es fa servir per pair aliments difícils com les carns, especialment les de cacera i marisc. Entre les propietats nutricionals destaca el poder antioxidant gràcies a l'abundància de vitamina C que conté.
