Procedeixen de la planta Salvia hispanica, coneguda comunament com a chía, originària de Mèxic i Guatemala. Aquesta planta ja era cultivada pels asteques en temps precolombins, i les seves llavors han estat i són àmpliament utilitzades a Paraguai, Bolívia, Argentina, Mèxic i Guatemala per a l'elaboració de begudes nutritives i com a font d'aliment. Els darrers anys el seu ús també s'ha estès a Europa, on fins fa poc havien passat desapercebudes.
La llavor de chía és un aliment altament nutritiu
Entre les seves propietats destaca el seu alt contingut en àcid gras omega 3 , sent una de les espècies vegetals amb més concentració del compost. L'àcid gras omega-3 és un àcid gras essencial que té múltiples beneficis sobre la salut. Entre ells s'inclouen, per exemple, el seu efecte protector davant de l'infart de miocardi en persones amb malalties cardiovasculars.
D'altra banda, les llavors de chía són una font excel·lent de vitamines B . Concretament, contenen un 54% de tiamina o vitamina B1, fonamental en processos com la conducció dels impulsos nerviosos un 59% de niacina o vitamina B3, un compost clau per als mecanismes de reparació de l'ADN un 14% de riboflavina o vitamina B2, que afavoreix l'absorció de proteïnes, greixos i carbohidrats i un 12% de vitamina B9, també coneguda com a àcid fòlic, la deficiència del qual està associada a diferents patologies, com ara l'espina bífida.
Així, el consum de llavors de chía aporta una important quantitat d'antioxidants , principalment flavonoides. Entre aquests compostos antioxidants podem trobar la quercitina, el betacarotè o l'àcid cafeic. Una de les funcions centrals dels antioxidants és l'eliminació dels radicals lliures, potencialment perjudicials quan es troben en grans quantitats i associats a múltiples i diversos processos patològics.
Aquestes llavors també contenen minerals importants per al nostre organisme com el calci, el ferro, el magnesi, el manganès, el fòsfor i el zinc .
D'altra banda, les llavors de chía també són riques en proteïnes i aminoàcids, per la qual cosa el consum pot contribuir a la regeneració del teixit muscular, per exemple.
Finalment, cal esmentar que aquest aliment és una excel·lent font de fibra soluble i insoluble. La fibra insoluble afavoreix la regulació del trànsit intestinal i contribueix al manteniment duna flora bacteriana saludable. Per la seva banda, la fibra soluble, responsable de l'aspecte mucilaginós de les llavors de chía quan es troben en aigua o altre medi aquós, contribueix a la regulació dels nivells de sucre a la sang.
Si a totes aquestes propietats i beneficis li sumem el suau i agradable sabor amb què compten les llavors de chía, no és estrany que la seva popularitat estigui creixent de manera exponencial. A més, la gran versatilitat permet utilitzar-les en l'elaboració de plats molt diversos, des de pans fins a batuts nutritius.
