Cigron negre: característiques i consells per cuinar-lo
El cigró negre és un tipus de cigró poc popular a la regió d'occident que pertany a la varietat Desi, però com bé diu la dita ''en tot cuit sempre hi ha un cigró negre'', així que la seva preparació és familiar la que ja coneixem. Es presenta majoritàriament en plats hindús i italians com els raviolis, purés, sopes, pans i pastes. Té algunes diferències amb els cigrons tradicionals, a més del seu color, i al moment de cuinar-los és important saber-ne el punt de cocció.
VEURE EN BOTIGA EL GARBANÇ NEGRE
Diferències del cigró negre amb les altres varietats de cigró
El cigró negre és un gra petit de pell negra, però groguenc per dins, el seu aspecte no és totalment rodó ja que presenta angles diversos en forma. El seu sabor és una mica més dolç que els cigrons tradicionals. Es diferencia dels cigrons tipus gulabi en què aquests últims són més grans, llisos i arrodonits. I dels cigrons kabuli perquè aquests són igualment grans i arrodonits. Les seves diferències principals estan accentuades en l'aspecte físic més que en la part nutricional.
El cigró negre és ric en proteïnes, midó i àcid oleic i linolèic, a més té fibra i calories. Com que no presenta tots els aminoàcids essencials és important combinar-los amb arròs, pasta o una mica de carns.
Com cuinar els cigrons negres?
Abans de cuinar-se els cigrons s'han de posar en remull perquè estovin per un espai de 24 hores aproximadament. En posar-se en remull perden força el color però no tenyeix tant l'aigua. El seu aspecte final és semblant al de la sopa de llenties oa la de les mongetes vermelles. S'aconsella treure-li la pell, que surt fàcilment durant la primera cocció i cuinar per un espai de dues hores. Encara que potser per fora se senti dur, veuràs que per dins és molt cremós. Com que són força cremosos és recomanable abaixar la flama quan ja gairebé estaran, evitaràs que es cremin.